Comença la dissetena edició del cicle Solc, de música i cultura al Lluçanès
Del 3 de maig al 2 d’agost i amb un nou model organitzatiu

Aquest cap de setmana primer de maig, s’inicia la dissetena edició del cicle de música i cultura popular del Lluçanès, Solc. Novament, tres mesos d’activitats a tots els pobles de la comarca basats en una proposta de música folk i tradicional dels Països Catalans i amb algunes aportacions d’altres països, enguany Grècia, Sudamèrica i Occitània a través d’un grup de la Vall d’Aran.
La present edició del cicle Solc, nom que rebrà el festival a partir d’ara, té la novetat de ser organitzat conjuntament per l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès i el Consorci del Lluçanès, que agrupa els ajuntaments de la comarca i la mateixa associació Solc, entre altres representants del moviment associatiu. Per la seva banda, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, a través del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana -CPCPTC-, seguiran col•laborant amb l’organització per poder garantir el futur del cicle. L’acord a què han arribat Solc i el Consorci ha de consolidar la proposta i permetre una perspectiva més sòlida encara per al cicle. En aquest acord, que es presentarà el proper diuemenge, dia 3, en el marc de la Fira de Santa Creu, primer acte del cicle, Solc i el Consorci han establert un sistema de responsabilitats compartides.
Quant a la programació, cal destacar la presència de força formacions joves i noves, però també alguns noms prou consolidats com ara la Carrau, que actuaran a Santa Eulàlia de Puig-oriol, o el Pont d’Arcalís, que serà a l’acte de tancament del cicle a Oristà.
La nova proposta manté els actes més emblemàtics del cicle, com la trobada de cantadors, la fira de transhumància, el  Solc d’allà enllà o la Taverna d’allà enllà a Olost, i la monumental Panera del Solc, amb prop de 200 productes de tot tipus donats per establiments de la comarca.

Diumenge, 3 de maig
SANTA CREU DE JUTGLAR
Fira de la Transhumància ( programes a part )
A les 5 de la tarda ball amb els ACORDIONISTES DEL SOLC (intercomarcal)

Dijous, 14 de maig
 L’ALOU – SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS
Revetlla de Sant Isidre
A les 9 del vespre, sopar
Tot seguit, ball amb LA SONSONI (la Cerdanya)

Dissabte, 16 de maig
 MERLÈS
A 2/4 de 6 de la tarda,  al Local Social , espectacle infantil “Un tren de cançons”, amb JORDI TONIETTI

Diumenge, 17 de maig
SANT MARTÍ D’ALBARS-SALSELLES
Aplec a Salselles (programes a part)
Havent dinat,  ball amb BRUEL (Vallès)

Dissabte, 23 de maig
 ALPENS 
Fira del Jovent (programes a part)
Animació amb GERMANS REBAIXINC (la Garrotxa)
A continuació ball amb els MINISTRILS DEL RAVAL (Vallès)

Diumenge, 24 de maig
SANT BOI DE LLUÇANÈS
Festes de Sant Baldiri (programes a part)
A les 5 de la tarda al local del Centre, ball amb els ASTORETS DEL PIRINEU (Alt Urgell)

Dissabte, 30 de maig
 SANT BARTOMEU DEL GRAU
Festa Bastonera
A 2/4 de 6 de la tarda taller de danses araneses
A les 7 de la tarda cercavila amb els bastoners, grallers i gegants de Sant Bartomeu del Grau.
A continuació, sopar popular a la plaça del Casal
A les 10 de la nit concert i ball amb BRAMATOPIN (Vall d'Aran) i LA PORTÀTIL FM (Barcelonès).

Dilluns, 1 de juny
 PEDRA DRETA (Lluçà)
Ball de Cinquagesma
A les 5 de la tarda, berenar, cantada i animació musical amb DUET Ú (Osona-Barcelonès)

Dissabte, 13 de juny,
SANT FELIU SASSERRA
Trobada Gegantera
A les 6 de la tarda, plantada
A les 7, cercavila i ballada general
A continuació sopar geganter
Tot seguit ball amb AMANIDA FOLK (Bages i Vallès)

Dissabte, 4 de juliol
 LA TORRE D'ORISTÀ
16a Trobada de cantadores i cantadors del Lluçanès
A les 6 de la tarda taller de cançons populars valencianes amb Toni Torregrossa i Carles Gil.
A les 9 del vespre sopar popular (reserves al telèfon: 93 888 03 02)
A continuació actuació de cantadores i cantadors del Lluçanès i d'altres comarques dels Països Catalans. Concert amb el CANÇONER DE LES COMARQUES DEL SUD (l'Horta)

Dissabte, 11 de juliol
 SANTA EULÀLIA DE PUIG-ORIOL
Festa Major d'estiu (programes a part)
A les 6 de la tarda taller de danses de les illes (jotes, boleros i mateixes)
A partir de 2/4 d'11 de la nit, concert i ball amb ES REVETLERS (Mallorca) i LA CARRAU
 ( Vallès)

Diumenge, 19 de juliol
 PERAFITA
Aplec de Santa Margarida (programes a part)
(Reserves pel dinar: 93 853 01 17)
Sobretaula amb GUIRIGALL (la Selva)

Dissabte, 25 de juliol
 PRATS DE LLUÇANÈS
Fira de Sant Jaume
A 2/4 d'11 de la nit, concert amb RANDELLAIRES (Ripollès) i ball amb ELS GROULLERS (Gironès)

Dissabte, 1 d'agost
 OLOST
Solc d'allà enllà
A les 6 de la tarda taller de danses gregues.
A partir de les 9 del vespre, Taverna d'allà enllà. Degustació de menjars i begudes dels països d'origen dels grups que participen al Solc d'allà enllà.
A les 11 de la nit, actuació de SAKAPATÚ (Chile-Perú) i ASÍKIDES (Grècia)

Diumenge, 2 d'agost
 ORISTÀ
Cloenda del Solc
A les 6 de la tarda concert i ball amb EL PONT D'ARCALÍS (Alt Urgell-Barcelonès) i ELS COSINS DEL SAC (Penedès)
A la mitja part, rifa i lliurament de la Panera del Solc 2009

30-gener-2009
La revista de música i cultura popular, Caramella, treu el seu número 20 i celebra el desè aniversari
Es presenta aquest dissabte, dia 31, en el marc del cicle Tradicionàrius, a Barcelona

Amb un dossier central sobre «El foc a la festa», la revista Caramella, editada per Solc, del Lluçanès, Tramús, de l’Horta, i Carrutxa, de Reus, arriba al número 20. La revista inclou articles sobre l'evolució del foc festiu als Països Catalans en el context mediterrani, les festes de Sant Antoni, la Patum, les falles de l'Alta Ribagorça, el bestiari festiu de foc..., incidint en la problemàtica actual que afecta aquestes manifestacions festives, amb articles com «Adéu a la cordà?

Un paradigma de progressiva reglamentació» o «Amb la pólvora a l'espatlla». La publicació vol contribuir, així, a un millor coneixement del valor patrimonial i la vigència de les festes –només uns quants exemples de les moltes que tenen lloc als Països Catalans– en les quals el foc és component indispensable.
En el sumari d'aquest número trobem també articles sobre músics com Carles Belda o Jaume Blanch lo Xato, o el festival Folk Sona, i sobre les ximbombades, l'alfàbrega i les festes populars o l'Any Amades, entre altres, a més de les ressenyes habituals de llibres i discos.
Amb motiu del seu desè aniversari, la revista inclou un DVD de regal sobre la festa de Sant Antoni a Artà.

Taula rodona i presentació dels 10 anys i 20 números
Quan al febrer de 1999 sortia al carrer el primer número de Caramella, s’engegava, a més d’una engrescadora aventura editorial, un projecte de més llarg abast, que tenia com a principal objectiu la creació d’una xarxa de col·laboracions i intercanvis entre el gran nombre d’entitats que treballen en l’àmbit de la cultura popular arreu dels Països Catalans.
Ara, deu anys després, el projecte sembla força consolidat i, per celebrar-ho, Caramella ha volgut convocar un nodrit grup d’experts per debatre la relació entre cultura popular i mitjans de comunicació, una relació sovint problemàtica atesa l’aparent incompatibilitat dels seus respectius llenguatges.
La taula rodona tindrà lloc aquest dissabte 31 de gener, a les 18:00, al C.A.T. del Barri de Gràcia de Barcelona. Serà moderada per Josep Vicent Frechina, coordinador de la publicació i hi pariciparan Jordi Lara (director del programa Nydia); Manel Carrera (portal festes.org); Toni Muñoz (coordinador del Punt de Festa); Jordi Martí (director de Sons de la Mediterrània); Ferran Riera (director del programa Rodasons); Miquel Serra (director del Diari de Balears); Jordi Roura (Ràdio 4); Jordi Fàbregas (Línia Folk, iCat FM); Pere Manzanares (Ràdio Arrels de Perpinyà).
Acabada la taula rodona, es presentarà el número 20 de la revista, que inclou un dossier central dedicat al paper del foc en les festes contemporànies.

Desembre-2008
Solc organitza un taller de tions de Nadal a Prats de Lluçanès

Per segon any consecutiu, Solc, música i tradició al Lluçanès organitza un taller de tions de Nadal en el marc de la Fira de Santa Llúcia, que se celebra aquest cap de setmana a Prats de Lluçanès.

El taller es farà a la Pista de la Fassina, entre les 11 i les 2 i consistirà en el muntatge d’un tió per a cada persona que hi vulgui participar, que després es podrà endur a casa seva.

Aquest taller de tions s’organitza dins la campanya Cagum el pare noel, que s’organitza a diferents localitats del país i que cada any va escampant a més llocs aquesta consigna per aprofundir en les pròpies arrels davant d’una proposta, el Pare Noël, promoguda per animar el consumisme en aquestes dates.

Desembre-2008

Aquest cap de setmana, s’inicien els tallers del programa Tallers per a la Festa al Barri Antic de Manresa

La ciutat de Manresa acull, des d’aquest dissabte, un seguit d’iniciatives i tallers en el marc del programa Tallers per a la Festa que promou el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i que coordina, en aquestes comarques, l’associació Solc, música i Tradició al Lluçanès.

Concretament, aquest dissabte al matí, d’11 a 2, a la Baixada de la Seu, es farà la primera de les dues sessions sobre els jocs populars i tradicionals que organitza l’entitat el CAE. Diumenge, dia 14, serà el torn d’un taller de tions de Nadal que es farà a la tarda, de 5 a 8, a la plaça Major. El dia 20, novament sessió de jocs, aquest cop a la plaça Sant Domènec. Abans de Nadal es preveu de presentar el taller de capgrossos que es durà a terme al mateix Barri Antic i que donarà com a fruit l’elaboració de dos capgrossos del barri

DANSALSOLC

Trobada de danses i ball de plaça al Lluçanès

Dansalsolc va començar l’abril del 2008 amb aquesta proposta: DansalSOLC no és cap curs ni cap taller, és un espai de trobada setmanal per tota la gent del Lluçanès que tingui curiositat i ganes de ballar. No cal saber-ne, no cal portar parella i a més és gratuït.

Amb aquesta premisa, els dijous al vespre a la sala polivalent de Prats de Lluçanès, s’ha anat conformant un grup amb ganes d’aprendre, ensenyar i compartir balls i danses. La naturalesa de la proposta, que no segueix un currículum sinó que cada sessió és autònoma per si mateixa, facilita l’assistència, no havent de ser imprescindible seguir totes les sessions. L’activitat aplega entre quinze i vint persones per sessió i es desenvolupa segons la demanda o les ganes de fer una o altra dansa de l’ampli repertori de ball folk que s’ha anat extenent els darrers anys. Aquest repertori inclou des de danses dels Països Catalans, de la mediterrània o occitanes, balls de plaça o qualsevol altra proposta que algú pugui i vulgui ensenyar. D’aquesta manera s’ha incorporat també el ball de bastons al final d’algunes sessions i algun acompanyament de música en viu.

Després d’engegar fins al juny i haver anat seguint el cicle Solc a l’estiu, es va decidir de tornar a començar i atorgar-li una durada de curs escolar. Així el 18 de setembre amb un increment d’assistència i amb voluntat de continuar, s’inicià la temporada 2008/09 que s’allargarà fins al juny. També es preveu de cara a la primavera de poder organitzar algun taller monogràfic amb especialistes de les danses triades.

Novembre 2008
Aquest dijous, dia 30, comença l’onzena Fira Mediterrània a Manresa

L’associació Solc, música i tradició al Lluçanès hi tindrà un estand

Aquest dijous, dia 30 d’octubre, obrirà les portes a la capital del Bages, Manresa, l’onzena edició de la Fira Mediterrània, d’espectacles d’arrel tradicional. Com ja és habitual cada any, l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès hi serà present en l’estand compartit amb les entitats Carrutxa i Tramús, coeditores de la revista Caramella, de música i cultura popular.
En aquest estand s’hi podrà rebre informació de la revista, que enguany celebra deu anys d’existència i prepara l’edició del número vint, i també de les activitats habituals de cadascuna de les associacions, així com de la feina que fa Solc coordinant el programa Tallers per a la Festa a l’àrea de l’anomenada Catalunya central.
La Fira Mediterrània s’inaugura el dijous, i durarà fins diumenge al vespre, amb actuacions i espectacles en espais tancats i altres de carrer si el temps ho permet. (VilawebLluçanès)

La Panera 2008 cap a Tona amb el 0460

En Carles Costa i la seva dona, la Paquita, ambdós de Tona, guanyadors de la monumental panera del Solc 2008, qua van aconseguir amb la butlleta que contenia el número 0460, el premiat en aquesta edició del Solc 2008.
El Carles i la Paquita formen part d'una colla de tonencs habituals al Solc i amb altres vincles personals a la comarca.

Multitudinària cloenda del 16è Solc a Oristà

Molt celebrada l’actuació de Djambutu Thiossane a Olost, al Solc d’allà enllà

Els senegalesos Djanbutu Thiossane i Hexacorde i Vanessa Muela, de Castilla-Leon, al Solc d’allà enllà, a Olost. Oristà tancarà el Solc-08

Les Violines i Tarasca, aquest dissabte a Prats de Lluçanès

Lluçanès.- El proper cap de setmana es farà la cloenda del XVIè cicle Solc, música i tradició al Lluçanès amb actuacions a Olost i Oristà. En aquesta darrera població, el diumenge es farà la rifa i el lliurament de la panera d’enguany i també es presentarà l’Inventari del patrimoni del municipi. Els dos grups que amenitzaran el ball de tarda seran els mallorquins Tramudança i els barcelonins la Portàtil F.M. El dia abans, a Olost, i dins el solc d’allà enllà actuaran els senegalesos Djanbutu Thiossane i Hexacorde amb Vanesa Muela, de Castella Lleó. Els primers, liderats pels germans N’Diaye, es caracteritzen per les percussions utilitzades, amb tambors diversos i la kora, una arpa mandinga. Ells segueixen la tradició del poble wòlof, musulmans del Senegal, i donen a conèixer la figura del griot, un personatge que és el conservador i transmissor de la literatura oral a les seves terres.

Vanesa Muela i Hexacorde van començar a actuar junts el 2006 encara que són molt coneguts des de fa anys per separat. A la tarda oferiran un taller per aprendre les primeres nocions d’alguns balls i danses de Castella Lleó com les seguidillas, brincaos, jotes, bailes corridos i ajechaos. El grup Hexacorde, creat el 2000 va dedicar els primers anys a recuperar temes tradicionals però més endavant ja van apostar per fer composicions pròpies. Fins al moment han gravat dos discos: Perpetuum Mobile, el 2004 i Desbarates enguany, en col·laboració amb la vallisoletana Vanesa Muela, i del qual es presentarà gran part del seu contingut en el concert. Com en altres edicions hi haurà degustació de productes dels llocs convidats, Senegal i Castella.

Un altre plat fort d’aquest calendari final és el que hi haurà demà a Prats de Lluçanès, amb la presència de les Violines i Tarasca.

Els temes tradicionals dels Pirineus, sobretot els dels darrers violinistes, però també composicions pròpies són la base del repertori de les primeres, que des de fa temps incorporen un acordió diatònic a la formació.

Quant a Tarasca, l’única cobla que de moment fa ball d’animació, presentarà tot tipus de ballables i danses d’arrel tradicional tant del país com de la Mediterrània. A més de deu instruments de vent de cobla, incorporen un baix elèctric, una bateria i percussió diversa, aconseguint d’aquesta manera una sonoritat molt especial amb una tímbrica que ens resulta molt familiar. R.R. (Publicat a la rella 209)

Els Quicos aconsegueixen una nit triomfal a Santa Eulàlia de Puig-oriol

La sala d’actes va quedar petita per encabir els assistents

 Santa Eulàlia de Puig-oriol.- Els Quicos van demostrar una vegada més perquè són un dels grups punters en el panorama de la música tradicional catalana. Presentant temes del seu darrer treball discogràfic, Oco, van connectar des del primer moment amb un públic totalment entregat i coneixedor de les seves peces més populars. Els personatges que representen continuen sent un bon reclam per a tractar tot tipus de temes d’actualitat fent-ne si cal una crítica que ens arriba però de manera amena i divertida. Des de defensar la unitat del territori català a Ja poden ficar paret, a reivindicar el dret que tothom té a l’habitatge a Una casa per a viure o el mateix Oco, que ens adverteix dels perills que ens envolten, el nou disc té les característiques per a tornar a ser tot un supervendes entre el públic de les músiques d’arrel.

En el concert però no hi van faltar alguns dels seus temes més emblemàtics com Lo carrilet, Lo vi de Batea, Lo riu és vida o les jotes que corejaven amb ganes els assistents, referides algunes a la nostra comarca i en concret a Santa Eulàlia de Puig-oirol. En relació a aquestes jotes van presentar també Voldria tindre el talent, com a homenatge a tots aquells mestres joteros que els han precedit i dels quals expliquen que han estat els seus grans referents. En definitiva tota una vetllada que es va fer curta per als més incondicionals i que va crear nous adeptes entre el públic que els coneixia per primera vegada. Després d’ells, la jove formació Tazzuf va oferir un repertori de ballables amb molts arranjaments rítmics que en alguns moments dificultaven el reconeixement del gènere interpretat encara que van tenir també una bona colla de seguidors. La festa però va continuar amb una entretinguda tanda de cançons i tonades amb la presència de Quico el Cèlio, el Mut de Ferreries i el senyor Bertomeu, qui juntament amb un bon grup de joves del poble van allargar la xerinola fins a la matinada. R.R. (Publicat a la rella 209)

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries actuen, aquest dissabte, a Santa Eulàlia de Puig-oriol

Seguidament, ball amb Tazzuf

Nou èxit de participació a la Trobada de cantadors

La celebració dels 15 anys es va fer amb una jornada plena d’activitats

La Torre d’Oristà.- Al voltant de cinquanta cantadores i cantadors procedents de diferents comarques catalanes van tornar a pujar a l’escenari dissabte passat en la XVa edició de la trobada de cantadors celebrada a la Torre d’Oristà. La jornada, amb una completa agenda d’activitats entorn de la cançó, va acollir una vegada més públic molt divers, demostrant que el cant encara és ben viu entre certs sectors de la població. A la nit, després del sopar, que va aplegar unes dues-centes persones, els diferents cantadors i cantadores van fer la seva actuació al llarg de dues hores, destacant l’alta representació femenina amb cantadores que es van estrenar per primera vegada en aquest cicle. A part, també cal assenyalar la presència dels més menuts, amb un variat repertori après a l’escola, i la continuïtat de la representació lluçanesa des de la primera edició, amb un bon nombre de cantadors i cantadores de la comarca.

Al matí, la presentació del Manual d’iniciació a la glosa i el taller de cant improvisat va aconseguir una efectiva implicació dels alumnes, que de mica en mica es van animar a compondre les seves pròpies corrandes, garrotins o nyacres, a partir d’unes normes bàsiques i d’alguns exercicis preparatoris. Després del dinar va continuar la gresca amb una animada sobretaula amb cançons que es va allargar quasibé fins enllaçar amb el següent taller. Aquest va tenir com a protagonistes el grup del Ripollès, Randellaires, que van ser qui també van fer la cloenda de la nit amb un concert ball a la plaça. Ells van ensenyar peces de la seva comarca, la majoria recollides a començaments del s. XX, algunes a dues veus i amb acompanyament instrumental.

Tota la jornada es va completar amb una exposició commemorativa dels 15 anys de les trobades, que es va poder visitar a la rectoria fins al diumenge al matí. S’hi feia un repàs, a través de fotografies, als inicis de les trobades, els cantadors i cantadores participants, el planter, amb nombrosa participació dels menuts en totes les edicions, i també a la gravació dels dos CD que actualment hi ha al mercat. A més, en una altra de les sales, es podia seguir un muntatge videogràfic amb un recull d’algunes edicions de les trobades. Tot aquest material exposat, tant les fotos com el video, va ser el record que es van endur enguany els cantadors i cantadores que van actuar després del sopar. RR (Publicat a la rella 208)

Quinzena trobada de cantadores i cantadors a la Torre d’Oristà, el dissabte dia 5 de juliol

Una exposició i dos tallers per commemorar l’aniversari

 
El proper dissabte dia 5 se celebrarà a la Torre d’Oristà la trobada de cantadores i cantadors dins el XVIè cicle Solc, música i tradició al Lluçanès. Enguany, amb motiu del quinzè aniversari hi haurà una exposició a la rectoria i dos tallers de cançons. En l’exposició s’hi podran veure fotografies de diferents trobades i també un muntatge videogràfic de diverses edicions. Els tallers de cançons es repartiran entre el matí i la tarda, i així el primer serà sobre cant improvisat, on Mireia Mena i Francesc Tomàs Panxito, donaran les pautes per a iniciar-se en la improvisació a partir de corrandes, perdiuetes, jotes o garrotins. També ells mateixos seran els encarregats de presentar el Manual d’iniciació a la glosa, editat recentment per l’associació Cor de carxofa. Després del dinar i la sobretaula, a les sis es farà un altre taller amb cançons del Ripollès que anirà a càrrec del grup Randellaires, els mateixos que amenitzaran el ball de cloenda de la jornada. Havent sopat serà el torn de les cantadores i cantadors vinguts d’arreu per a pujar dalt de l’escenari a oferir el seu repertori. Com altres vegades s’espera que hi hagi una alta participació amb representats de diferents generacions, i sobretot de la comarca del Lluçanès. R.R.

De Sobremunt a la Torre d’Oristà

El 18 de juny del 1994 es va celebrar la primera trobada de cantadors a Sobremunt, lloc on hi havia un destacat nucli de cantadores que encara mantenien un interessant repertori local. Tot havia començat l’any anterior quan en l’actuació que hi va fer Jaume Arnella va interpretar algunes peces que van ser seguides per algunes d’aquestes cantadores. Davant aquest fet, es va considerar que calia impulsar el potencial d’aquest grup i en va sortir la primera trobada. Fins l’any 1998 es van celebrar en aquesta població i el 1999 es van traslladar a la Torre d’Oristà, lloc on ja des del 1997 es feia també una trobada el diumenge a la tarda i on havia sorgit un grup de petits amb moltes ganes. Del grup de cantadores de Sobremunt que es mantenia actiu, destacaven la Roser Estrada i la Teresa Icart, que van fer molt popular la cançó “Minyones de Barcelona” i molts altres temes que han quedat ben vius en els habituals a les trobades. Igualment cal destacar la presència regular de quitxalla en totes les edicions, amb un repertori après bàsicament a les escoles, i amb algunes peces de tradició oral dels respectius pobles.

Per a la celebració dels 10 anys de trobades, l’any 2004 es va editar un doble CD commemoratiu, amb un total de cinquanta-sis cançons on hi eren representats la majoria d’intèrprets que havien passat pels escenaris en tots aquells anys.

Fins avui cal fer esment que hi ha hagut convidats de tot l’àmbit dels Països Catalans, destacant entre altres Pep Gimeno Botifarra, els glosadors de Menorca, els Randellaires, el grup de Sa Pobla, Sa festa de sa Ximbomba, Mireia Mena, Urbàlia Rurana, Música Nostra, els Ministrils del Rosselló...

Després del Lluçanès van ser molts els llocs que van programar trobades de cantadors, destacant entre altres, en aquests moments, el Cant al ras, a Massalfassar (l’Horta) i la Cantada a sa serena a Es Cubells (Eivissa). (Publicada a la rella/27-Juny-2008)

Cloenda del taller de dansa del Solc, DansalSolc

Prats de Lluçanès.- Els alumnes de DanSalsolc van celebrar la cloenda del curs a finals del mes passat amb un sopar on van manifestar les seves ganes de continuïtat. Aquest espai de dansa, gratuït, i obert a tothom, s’ha impartit des del mes d’abril cada dijous a la sala polivalent de Prats de Lluçanès i ha comptat amb una quinzena d’alumnes en cada sessió.

Els alumnes han après els passos bàsics d’alguns balls de parella, però també nocions fonamentals de dansa catalana i la coreografia de danses de la mediterrània. La professora, Gemma Bou, ha explicat que la implicació dels alumnes des del primer dia ha afavorit que els resultats siguin molt prometedors, i així s’ha pogut comprovar en la participació que han tingut en els balls de la XVIa edició del cicle Solc, que s’està desenvolupant actualment.

De cara a la tardor és previst que es pugui reprendre aquesta activitat regularment tot el curs, amb la possibilitat de fer caps de setmana monogràfics amb professors convidats. RR (Publicat a la rella 208)

Solc demana diàleg per solucionar el pas del camí ramader d’Olost

Medi Ambient aclareix el tema del mapa de transhumància

 En un comunicat fet públic per l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès, aquesta informa del contingut d’una carta rebuda des de la Direcció de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, en la qual queda clara la col·laboració establerta entre aquesta institució i l’entitat en el tema de l’edició del mapa de la transhumància. Per aquest motiu, Solc demana a l’alcalde d’Olost que actuï amb voluntat de solucionar el conflicte plantejat i que eviti la via de la desqualificació i l’enfrontament i de posar ombres en la pràctica del treball de les associacions com Solc.

En aquest comunicat, Solc es manifesta satisfeta pel reconeixement que es dóna a la trajectòria de feina feta pel Grup de Treball de Transhumància, així com per l’anunci que es fa de l’inici desl treballs de catalogació dels camins ramaders del terme d’Olost. Igualment, Solc demana que es tingui en compte el dret català en els acords de paraula que en molts casos han delimitat el traçat dels camins. (Publicada a la rella/27-Juny-2008)

Presentat l’Inventari del Patrimoni de Merlès

Darrerament, s’ha acabat el d’Olost i s’ha començat el de Perafita

 Amb la presència de representants de la Diputació de Barcelona, el Consorci del Lluçanès, l’ajuntament de Merlès i l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès, la setmana passada es va fer la presentació pública de l’Inventari del Patrimoni de Santa Maria de Merlès. Marta Homs i Jordi Compte van explicar amb detall els elements més característics del municipi amb un muntatge visual que permetia fer un recorregut patrimonial des de diferents àmbits. La gran extensió del municipi fa que hi hagi un gran nombre de masies repartides per tot el terme, algunes protegides legalment, i amb interessants elements arquitectònics. També van fer esment de l’important jaciment de Bonells, corresponent al període ibèric, les restes del castell o les nombroses tines, forns, molins o rescloses, sense deixar de banda les diverses esglésies. A part van citar alguns importants arxius parroquials o particulars i a més dins el patrimoni natural l’unio aleroni, un molusc d’aigua dolça que es troba en diferents trams de la riera. Aquest curs fluvial és un dels elements més destacables del conjunt patrimonial del municipi, i juntament amb la xarxa de camins ramaders, podrien ser en un futur potencials turístics molt rendibles sempre que hi hagués una gestió adequada. Com en altres casos, aquest inventari serà consultable des del mateix ajuntament, i estarà obert per si cal fer-hi alguna modificació o noves aportacions.

En aquests moments s’ha acabat l’inventari corresponent al municipi d’Olost i s’ha començat el de Perafita, on ja s’hi està fent treball de camp. (Publicada a la rella/13-juny-2008)

Actes a Merlès i Sant Feliu

A Merlès, després de la presentació de l’Inventari del Patrimoni el dia 7, els d’en Samarra van oferir un concert amb el seu repertori habitual, amb nombroses anècdotes que feien molt amenes les peces interpretades. Al vespre, la pluja va tornar a deslluir la trobada gegantera de Sant Feliu Sasserra i els actes es van traslladar a l’Ateneu. En aquesta ocasió se celebrava el vintè aniversari de la trobada i només es va poder fer un petit recorregut amb les colles convidades, que van rebre dels organitzadors una fotografia de record. Dos grups vallesans van ser els encarregats d’amenitzar la festa després del sopar: els Manflinaires, que s’estrenaven dins el cicle Solc, i la Boina, que va mostrar a l’escenari els nous ritmes creats a partir d’estructures tradicionals. (Publicada  a la rella/13-Juny-2008)

Jotes i boleros van protagonitzar el Solc a Sant Bartomeu del Grau

La pluja interromp la XX trobada gegantera de Sant Feliu Sasserra

 Una de les festes més participatives que ha viscut el cicle Solc a Sant Bartomeu del Grau va ser la que es va celebrar el passat 31 de maig en aquesta localitat, on una gran part del poble es va abocar a l’hora de ballar danses mallorquines. Tant el taller de la tarda com el ball de nit van comptar amb una afluència massiva de públic amb ganes de passar-s’ho bé. La pluja va fer que tan sols la colla bastonera local sortís a fer un petit recorregut pel poble acompanyada pels grallers, mentre que la resta d’actes es van fer a l’interior del casal. Una quarantena de persones van participar en el taller de la tarda per aprendre els passos bàsics de la jota i el bolero mallorquí, a càrrec del grup s’Estol des Gerricó. Després del sopar, aquests mateixos van amenitzar la ballada al casal on es va posar en pràctica el que s’havia après a la tarda, i tot seguit el grup el Santi no ve va cloure la nit amb una bona tanda de balls de parella i danses col·lectives.

El cicle Solc ha traslladat els darrers actes a l’interior a causa de les pluges

Aquest dissabte, taller de danses de les Illes a Sant Bartomeu del Grau

 Les pluges de les darreres setmanes han fet que els actes del cicle Solc s’hagin hagut de traslladar a l’interior a diferents llocs. La revetlla de Sant Agustí de Lluçanès, que va comptar amb l’animació dels Magrets es va fer a ca la Cinta, l’espectacle infantil de Sant Boi de Lluçanès al Centre Cultural de la població, i l’aplec de Salselles, que s’havia ajornat una setmana, va convertir-se en un dinar al centre cultural de la Blava. Diumenge de la setmana passada es va intentar fer una caminada pels voltants de Sant Martí d’Albars però finalment només es va poder seguir la meitat de l’itinerari, uns set quilòmetres, degut també a la pluja. Al voltant de cent persones van ser presents al dinar organitzat pels veïns que va acabar amb un ball amenitzat pel duet Fil musical.

Demà, a Sant Bartomeu del Grau, s’Estol des Gerricó, de Felanitx, oferirà un taller de jotes i boleros a les cinc de la tarda i al vespre el mateix grup serà l’encarregat del ball, seguit de la formació el Santi no ve. Aquesta activitat formarà part de la trobada bastonera que organitza anualment la colla bastonera de la localitat i on es conviden diversos grups de poblacions i comarques veïnes. La setmana vinent, i dins els actes programats a Merlès, dissabte al matí es farà la presentació de l’Inventari del Patrimoni d’aquest municipi i tot seguit Els d’en Samarra, grup del Ripollès i d’Osona, oferiran un petit concert. També el mateix dia se celebrarà la trobada gegantera de Sant Feliu Sasserra amb plantada, sopar i cercavila, finalitzant els actes amb un ball a càrrec dels grups del Vallès, Manflinaires i la Boina. (Publicada a la rella/30-Maig-2008)

L’associació Solc, música i tradició al Lluçanès vol fer públiques les següents consideracions davant el comunicat emès per l’alcalde d’Olost, Josep M. Freixanet, en nom de l’ajuntament d’Olost, amb data 9 de maig del 2008, amb motiu de la caminada reivindicativa sobre el dret de pas que es va fer el dia 10 de maig en aquesta localitat.
 
En primer lloc, ens sembla realment sorprenent que una persona ben informada com és el senyor Josep M. Freixanet, alcalde d’Olost i diputat al Parlament de Catalunya, pugui responsabilitzar-se d’un comunicat on hi ha un seguit d’apreciacions tan incorrectes. En aquest sentit, no entenem que es vulgui barrejar una iniciativa d’un veí d’Olost, el pastor Cuca Salvans, amb l’activitat ordinària de l’associació, independentment del grau de coincidència que hi pugui haver entre la seva actuació i la dinàmica de l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès. Igualment, no entenem la voluntat d’involucrar l’associació amb temes com la pudor de la planta de Fumanya. Tot plegat fa la sensació d’haver-se fet en calent o sense una reflexió prou aprofundida.

 Dit això, voldríem precisar els següents punts:.

 1.- El mapa dels camins ramaders del Lluçanès ha estat editat amb la col·laboració de la Direcció General de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’anterior Director General, senyor Joan Pallissé. Aquesta col·laboració es concreta, únicament, en la cessió de la base cartogràfica de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, fet que afavoria la reducció del cost de l’edició. Aquest acord de col·laboració comportà que es fes arribar a Solc l’esmentada base cartogràfica i que en l’edició s’esmentés la procedència d’aquesta base cartogràfica i que hi constés la col·laboració de l’esmentada Direcció General. El motiu d’aquesta col·laboració es fonamenta en l’interès manifestat pel senyor Pallissé davant la feina realitzada pel Grup de Treball de Transhumància (GTTS) i el fet que fos el primer mapa comarcal de camins ramaders que s’editava. En cap cas, era la Direcció General de Medi Natural qui editava el mapa.

 2.- Mai ningú, tret de la nota de l’ajuntament d’Olost, ha parlat de mapa oficial, només s’ha parlat, i així consta en l’edició, de mapa dels Camins Ramaders del Lluçanès, fruit de la feina feta –recórrer camins, resseguir arxius, parlar amb testimonis…-, desinteressadament, pel Grup de Treball de Transhumància de Solc durant més de 10 anys.

 3.-  Solc, música i tradició al Lluçanès es fa del tot corresponsable dels treballs fets per l’esmentat GTTS i creu, honestament, en la capacitat, coneixements i seriositat dels treballs que han fet, així com amb la seva actuació desinteressada per a la difusió de la feina feta, axí com de la història i la trascendència dels camins ramaders del Lluçanès.

 4.- Considerem una bona prova de la importància de la feina feta per aquest col·lectiu que s’acabi de signar un conveni entre el Consorci del Lluçanès i l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès per a la senyalització i dinamitzacio de la xarxa de camins ramaders del Lluçanès, on hi consta el paper jugat i que pot jugar aquest GTTS en l’assessorament i el desenvolupament d’aquest conveni.

 5.- Volem constatar també, com a prova d’aquesta importància i capacitat demostrada per aquest GTTS, el fet que cada cop se’l tingui en més llocs com a referència de la tasca de recuperació dels camins de transhumància arreu del país, com ho demostren les invitacions per a xerrades, jornades i altres iniciatives sobre el tema.

 6.- Volem manifestar la nostra incomprensió i malestar per aquesta barreja de conceptes i responsabilitats que es fa al voltant de Solc amb temes i iniciatives que en cap cas són de la seva responsabilitat ni competència, malgrat que en alguns casos hi pugui haver persones de l’associació que hi prenguin part.

 7.- Volem recordar a l’alcalde d’Olost i al conjunt del consistori que si bé la responsabilitat global sobre els camins ramaders recau en l’administració autonòmica, els ajuntaments, si volen i hi tenen interès, poden contribuir a facilitar aquesta classificació, delimitació i protecció. És molt diferent mantenir una actitud de prendre la iniciativa que esperar a veure-les venir, i en un tema com aquest, que pateix una important regressió, aquesta actitud passiva pot ser letal per al futur d’aquest important patrimoni.

 8.- Ens alegrem de l’interès de l’ajuntament per aquest tema, malgrat que hagi aparegut públicament com a resposta a una iniacitiva del tot legítima –preservar el dret de pas en camins públics- i carregant a tort i a dret contra qui ha demostrat al llarg dels anys interès per la recuperació, protecció i dinamització d’aquest patrimoni col·lectiu, i esperem que aquesta coincidència d’interessos en aquest tema faciliti el treball en comú i poder dur a bon port aquest tema, també en el terme municipal d’Olost.

 Finalment, no entenem l’interès de l’ajuntament d’Olost de desqualificar el mapa editat per Solc, posant en boca del Departament una suposada il·legalitat de procediment quan el text emès per l’esmentat Departament delimita perfectament quina és la realitat en la col·laboració establerta per a l’edició de l’esmentat mapa, com queda clar en elparàgraf al qual es refereix:

 Recentment, el Grup de Treball de Transhumància de SOLC ha editat un document sobre els camins ramaders del Lluçanès, en el qual el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha donat suport facilitant únicament l’ús de la cartografia de base, però no la supervisió tècnica de la informació que hi apareix

Esperem que amb aquestes precisions s’esvaeixin els dubtes creats aquests dies i que l’activitat de cadascú pugui continuar amb la normalitat habitual. Per part de l’associació Solc, estem oberts a qualsevol contacte, conversa, aclariment i precisió que permeti una bona entesa entre totes les parts.

 
Solc, música i tradició al Lluçanès

Lluçanès, maig del 2008

Resposta al Senyor alcalde d’Olost: als escrits a Osona.com i al bloc del periodista Josep Comajoan

Un cop passat el primer temporal (ignorem si n’hi haurà més) i mirades les coses des de la perspectiva que dóna la calma, els integrants del Grup de Treball de Transhumància del Solc ens hem quedat bocabadats i esmaperduts dels quilòmetres de tinta i les reaccions temperamentals (no ho millora ni les darreres jornades del Barça) que poden generar una passejada de pastors i un ramat d’ovelles, especialment per part del Senyor Alcalde d’Olost.

Ben mirat i si comencem pel final, el darrer escrit del Frei al bloc del periodista Josep Comajoan (amb els deguts respectes, ens permetem la via col·loquial en tant que l’escrit està signat personalment), al marge d’alguns clatellots que se l’hi escapen i d’una declaració preliminar de màximes morals (sembla més aviat un panegíric personal), gairebé ens fa saltar d’alegria. No sols fa una ferma defensa dels camins ramaders i del que representen, sinó que admet que els camins ramaders d’Olost es classificaran. Ves per on, ara resulta que estem defensant el mateix, enhorabona. Que callat que ho tenies punyeter!

Si en canvi comencem pel comunicat que com a Alcalde de l’Ajuntament d’Olost es tramet a Osona.com, en resposta a la noticia del dia 8 de maig que informava de la caminada del dia 10 (deu n’hi do la celeritat), aleshores pinten bastos. Considerem Alcalde que aquest escrit, una miscel·lània visceral i difícil de pair, resulta poc adient com a document d’un ajuntament, fins i tot com a opinió personal d’un càrrec públic:

    -      Comença l’escrit amb un “Davant les greus acusacions que els organitzadors de la marxa...” Alcalde, l’organització de la marxa va ésser cosa de pastors, adreçada exclusivament al camí tancat pel càmping Lluçanès. Es va informar de l’acte, però en cap cas se’n va fer una convocatòria pública ni es va esmentar per res  l’Ajuntament d’Olost ni el seu Alcalde. Així doncs, no hauríeu de barrejar les informacions de la premsa comarcal amb la organització de la marxa. D’acord que un dels principals organitzadors, el Cuca (pastor d’Olost) és membre del grup de treball i com a tal el recolzem. De greus acusacions cap ni una.

   -   Resulta lloable el vostre “interès per la cultura i la tradició dels països catalans, de la que els camins ramaders...” (paràgraf 2 i 3), però, resulta que van ser les denúncies (cursades abans) de la Federació d’Entitats Catalanes de Ramaders d’Oví i Cabrum (FECOC) a les direccions generals de Carreteres i de Medi Natural, referides a l’ ocupació del camí al càmping Lluçanès, les que varen mobilitzar els serveis tècnics d’aquestes entitats. Es demanava explícitament a Medi Natural que actués en defensa dels camins ramaders. Com a grup, Alcalde, us havíem participat el problema des de principis de la vostra primera legislatura l’any 2004, en què us havíeu interessat pel tema. Després, un llarg silenci administratiu.

En els paràgrafs que segueixen, un salt mortal i passeu a condemnar el mapa dels camins ramaders del Lluçanès i la memòria explicativa, sotmesos a una perversa comercialització per part del Sòlc (què hi tindrà a veure amb l’acte dels pastors?):

     -  Alcalde, el que s’ha posat a la venda és la reedició del volum 0 de la col·lecció de la Ramada Encantada Els camins ramaders del Lluçanès. Edició complementària a la edició del mapa dels camins ramaders del Lluçanès. Degudament ampliada constitueix una memòria explicativa del mapa.

       -   Hi dieu que “Alguns particulars com els indicats, pretenguin proclamar i atorgar-se ells mateixos una indiscutible autoritat en la matèria”. Mireu alcalde, això ho afirmeu vos. Per part nostra, quan se’ns convida a una xerrada parlem de la feina que hem fet, de la qual ens sentim bastant satisfets, més quan aquesta feina s’ha realitzat sense cap tipus de remuneració ni compensació econòmica. També ens atrevirem a afirmar que, com a equip, hem treballat amb la suficient qualificació tècnica necessària, posant a punt una metodologia prou rigorosa per a avalar la feina feta. Mal que us pesi, fins i tot la Direcció General del Medi Natural ens va facilitar l’ús de les bases topogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge per a procedir a la seva publicació.

   -  Ens acuseu de voler donar caràcter de document oficial al mapa amb la cita “També cal agrair al Departament de Medi Ambient i Habitatge, el suport donat a l’edició del mapa...”. Alcalde, que us mengeu la meitat del paràgraf!, que continua dient “...facilitant l’ús de la base topogràfica del mapa, sense el qual no hauria estat possible l’edició”. Aquesta mateixa cita es repeteix a la presentació del volum. Com bé hauríeu de saber, Alcalde, un acte administratiu només té valor si s’expressa mitjançant un document èxplicit, emès i signat per la persona responsable i amb la sortida degudament registrada.

     -  Us ompliu la boca amb “la desautorització” del mapa per part de la Direcció General del Medi Natural. Alcalde, heu emès des de l’Ajuntament un escrit administratiu que no compleix les condicions esmentades abans i, a més a més, us esforceu en no voler saber llegir, cosa greu essent el magisteri el vostre ofici. L’escrit mencionat només afirma que la classificació de camins ramaders és competència de l’esmentada Direcció General, que al municipi d’Olost no hi ha cap camí ramader classificant i que el suport donat a l’ edició del mapa només és per a l’ús de les bases topogràfiques.

    -  La referència a la vergonyosa comercialització feta del mapa “que es ven al mòdic preu de 6 €” la considerem simplement roïna. Aquest import, Alcalde, és pràcticament el mateix que els dels altres volums de la col·lecció i, amb ell es regala el mapa, tal com s’expressa a la portada. Amb això el Sòlc només aspira a rescabalar-se de les despeses de l’edició.

    -  Finalment, Alcalde, la sol·licitud de classificació dels camins ramaders d’Olost la deveu haver feta molt darrerament, atès que la primera intervenció dels tècnics del Servei Territorial de Medi Ambient, a petició de la FECOC, us va agafar bastant desprevingut. Llàstima que aleshores no poguéssiu evitar que no es conclogués la classificació iniciada.

      -   És més Alcalde, encara us resta un altre dispositiu que no heu utilitzat mai, com és l’ ordenança municipal per la defensa dels camins que va desenvolupar el Consell Comarcal d’Osona i que l’Ajuntament d’Olost va aprovar a finals de la legislatura passada (sort que no hi teniu competències). Cal esmentar aquí les respostes que li vàreu fer al regidor de l’oposició Sr. Prieto quan en el ple de l’Ajuntament del 8 de maig de 2007 us va interrogar al respecte, en referència a la primera jornada reivindicativa del camí tallat al càmping d’Olost del dia 5 de maig. Curiosament l’acta d’aquest ple mai s’ha penjat a la web de l’Ajuntament. El dia que ho feu us les contestarem amb tota cortesia.

   -   Aprofitant ací l’avinentesa, respondrem també la preocupació que el Frei mostra en el seu darrer escrit, respecte a no haver lliurat un exemplar del mapa a la Direcció General que ha facilitat la base topogràfica. Frei, treballar sense recolzaments econòmics dóna molts problemes logístics (afortunadament tu sembla que els desconeixes), com ara editar el mapa un any i la memòria que l’acompanya l’any següent. Ara, un cop acabada l’edició et podem assegurar que es faran les trameses adients.

Pel que fa referència al paràgraf de les males olors a Santa Creu, Alcalde, ja representa un quíntuple salt mortal dintre del que s’està tractant. Potser es pot dir que la solidaritat reconforta, però, no soluciona massa cosses. Més aviat pensem que és com alcalde, com a president del Consorci del Lluçanès o com a diputat d’Osona  (en genèric) que es té autoritat per emprendre accions i trobar solucions.

 
Volem deixar ben clar, Alcalde que tots aquests punts, sense greus acusacions, es van explicitar a la presentació del mapa que heu esmentat, sense que ningú en fes escarafalls. Si hi haguéssiu assistit potser us hauríeu estalviat molts malentesos.

Olost 15 de maig de 2008

Josep Corominas i Blanch  

Jordi Torres i Sociats 

Josep Salvans i Macià 

Molta gent a la Fira de la Transhumància de Santa Creu de Joglars
Exposició d’esquelles i de bestiar autòcton dels Països Catalans

La Fira de Santa Creu de Joglars, reconvertida en Fira de la Transhumància del Lluçanès, en honor als seus orígens, va esdevenir un important èxit de convocatòria, superant l’assistència d’edicions anteriors i desbordant les previsions dels organitzadors –la Comissió de festes de Santa Creu i l’associació Solc- en actes com el dinar popular, amb prop de 150 comensals- o l’assistència als diferents actes organitzats, així com un increment considerable del nombre de parades i de la mostra d’oficis artesans –matalasser, filadora, teixidora, tonedor-.
En l’apartat de les exposicions, hi va haver la primera edició d’una mostra de bestiar autòcton dels Països Catalans, coordinada per l’Àngel Casellas, de Perafita, i el Jordi Costa, de Lluçà; també s’hi va poder trobar una mostra d’esquelles, d’una àmplia col·lecció del pastor pradenc Josep Carrera, amb les diferents mides, els collars musicats i l’explicació dels usos de cadscuna; un altre tema tractat en format exposició va ser el del cicle tancat de la carn de xai al Lluçanès, que avui trobem en la seva pràctica totalitat –excepte en el sacrifici, en no haver-hi escorxador. El darrer es va tancar a Prats de Lluçanès fa pocs anys-, i que tres empreses familiars completen a Perafita i Prats de Lluçanès. Finalment, es van poder veure els més de 160 dibuixos fets per escolars de la comarca per al 1r concurs de dibuix escolar sobre la transhumància.

A les 12 del migdia, amb una sala plena d’interessats assistents, es va fer la xerrada sobre races de gossos dels Països Catalans, a càrrec d’Àngel Casellas, de Perafita, criador de gos d’atura català.
A més d’aquestes actiivitats, al matí es va fer la caminada que organitza l’ajuntament d’Olost seguint una part del camí ramader de Vic a Berga, l’anomenada ruta transversal, en arribar es podia esmorzar a la Fira. Una altra activitat contemplada en el programa de la Fira va ser  la visita a la caldera de biomassa del Consorci del Lluçanès. Durant tot el matí, el grup Acordionistes del Solc va animar musicalment la Fira.
Havent dinat, es va fer un bingo en benefici de l’ADFO-Associació de Disminuïts Físics d’Osona- i el grup Arbre de Cabra va posar el ball de cloenda a la jornada, amb molta participació de balladors que es retrobaven així amb una nova edició del cicle Solc, música i tradició al Lluçanès.  (4 de maig 2008)

Presentació del Mapa dels Camins Ramaders del Lluçanès
Editat en col·laboració amb el Departament de Medi Ambient

Dissabte, dia 3, al local social de Santa Creu de Joglars, i com a acte oficial d’inici del setzè cicle Solc, música i tradició al Lluçanès, es va fer la presentació del Mapa dels camins ramaders del Lluçanès, que es distribueix gratuïtament de forma conjunta amb la reedició, renovada, corregida i ampliada, del Volum 0 dels Quaderns de Transhumància que edita Solc a través del Grup de Treball de Transhumància.
El Mapa és el resultat de relacionar més de 300 quilòmetres de vies ramaderes que travessen el Lluçanès en quatre rutes principals, que uneixen les planes del Penedès i les muntanyes pirinenques o la marina amb l’alta Cerdanya, travessant una terra intermèdia com és la comarca del Lluçanès. Aquest treball, fet durant més de 10 anys pels membres del Grup de Treball de Transhumància –el Josep Coromines, el Jordi Torres i el Cuca-Josep Salvans- és una de les principals fites marcades a l’inici d’aquesta feina i remarca la seva importància el fet de ser el primer mapa de camins ramaders d’una comarca que s’edita al nostre país.

L’acte de presentació va consistir en una presentació del setzè cicle, a càrrec de Roser Reixach, presidenta de Solc, una intervenció d’Eva Boixadé, presidenta del Consorci del Lluçanès, que va saludar el cicle i li va desitjar llarga vida, i va explicar la importància d’iniciatives com aquesta i d ela necessitat de coordinar-se  amb les institucions del territori, fet que enguany es concreta amb una estreta col·laboració amb el Consorci del Lluçanès. Seguidament, Aleix Cardona, membre de Solc, va presentar la trajectòria del Grup de Treball de Transhumància i va donar pas a la xerrada conduïda per Josep Coromines, explicant la feina feta pel Grup i els objectius que tenien marcats. Va tancar l’acte Jordi Torres, aportant dades sobre la importància humana de la transhumància al Lluçanès.
Una cinquantena de persones van assistir a l’acte, on es va poder adquirir el Volum 0 i el mapa. En acabar, es va fer un pa-amb-tomàquet per als assistents. (3 de maig 2008)

Caminada per la ruta Central de transhumància, des d’Avinyó

Dissabte al matí, i com a primer acte del Solc 2008, es va fer una caminada entre Avinyó i Santa Creu de Joglars, de 22 quilòmetres de recorregut. La caminada seguia una part de la ruta Central de transhumància del Lluçanès, i s’iniciava al pont Vell d’Avinyó, per endinsar-se al terme de Sant Feliu sasserra, seguir cap a la Torre d’Oristà i acabar al Punt de trobada dels camins ramaders del Lluçanès, a Santa Creu de Joglars.
La ruta va ser organitzada conjuntament per Solc i el Grup Ecologista  i el Grup Excursionista d’Avinyó. Durant una bona part del trajecte, un ramat de 500 ovelles va acompanyar els prop de noranta marxaires, que van poder contemplar les espectaculars parets de pedra seca, de prop de dos metres d’alçada, que durant bona part del recorregut inicial martquen el límit del camí ramader, separannt-lo de les finques confrontants. La gent d’Avinyó ha netejat una part del camí i ara es poden veure en tota la seva dimensió aquestes parets.
En arribar a Santa Creu, els participants van rebre com a obsequi una samarreta commermorativa de la setzena edició del cicle i van retornar amb autocar al punt de partida. (3 de maig 2008)

La trobada de cantadores i cantadors celebra el seu quinzè aniversari
Tres mesos de música i activitats festivo-culturals en el XVIè cicle Solc, música i tradició al Lluçanès

El proper dissabte 3 de maig, començarà el XVIè cicle Solc, música i tradició al Lluçanès, que com cada any recorrerà la comarca durant tres mesos per oferir diferents activitats músico festives que es clouran el diumenge 3 d’agost. Enguany cal destacar la presència de diversos grups punters en el panorama de la música tradicional com són Quico el Célio, el noi i el mut de Ferreries, les Violines o de Calaix. També cal fer esment d’altres grups de la nova fornada com Tazzuf, que s’estrenaran al Solc o la Boina i Arbre de Cabra, ja presents en anteriors edicions. A part, al Solc d’allà enllà, dedicat a intèrprets de fora de l’àmbit territorial dels Països Catalans, es comptarà amb la presència dels senegalesos Djanbutu Thiossane i del grup de Castella-Lleó Hexacorde, amb Vanesa Muela. Aquests darrers també oferiran un taller de danses on es podran aprendre entre altres brincaos, seguidillas, ajechaos o jotas. Igualment un altre dels tallers que es faran al cicle estarà dedicat a les illes, en el qual membres de S’estol des Gerricó, ensenyaran jotes i boleros mallorquins.


La trobada de cantadores i cantadors, que es fa a la Torre d’Oristà, celebrarà el seu quinzè aniversari i per aquest motiu es prepara una exposició commemorativa. També el dissabte 5 de juliol, al matí, es farà la presentació del Manual de Glosa a càrrec de l’associació Cor de Carxofa, i ells mateixos oferiran un taller de cant improvisat. Després del dinar i la sobretaula, els Randellaires, del Ripollès, faran un taller de cançons de la seva comarca i ells mateixos seran els encarregats d’amenitzar el ball de nit després del sopar de la plaça.

Els aplecs també ocuparan un espai important en el cicle, com ve sent habitual, i el primer serà el de Cinquagesma, a la Pedra Dreta de Lluçà el proper dia 12 de maig, on després de la ballada entorn del monòlit hi haurà animació musical amb Pere Pau Jiménez. El dia 18 del mateix mes, els veïns de Sant Martí d’Albars faran el trajecte fins a Salselles, on després del dinar es comptarà amb Fil musical. Igualment a Perafita, en l’aplec de Santa Margarida, el 20 de juliol, la junta parroquial organitzarà diferents activitats que es clouran a la tarda amb la Banda d’en Vinaixa i el seu Ball de butxaca.

Es participarà en la trobada gegantera de Sant Feliu Sasserra, la trobada bastonera de Sant Bartomeu del Grau, la fira del jovent d’Alpens, la fira de Sant Jaume de Prats de Lluçanès i la festa major d’estiu de Santa Eulàlia de Puig-oriol. Els més menuts podran disfrutar amb l’espectacle A la plaça fan ballades a càrrec del grup El somni del drac, que es farà a Sant Boi de Lluçanès dins les festes de Sant Baldiri.

En aquesta edició, dues poblacions presentaran l’Inventari que s’ha dut a terme els darrers mesos, la primera serà Santa Maria de Merlès el proper 7 de juny, i després la seguirà Oristà el darrer dia del cicle. En aquest lloc Tramudança i la Portàtil donaran el toc final a tres mesos d’activitats en un acte on es farà el sorteig i lliurament de la panera del cicle 2008.

Com altres vegades el cicle compta amb la col·laboració de nombroses associacions i entitats locals, els ajuntaments del Lluçanès i el Consorci, a part del finançament de la Diputació de Barcelona i del CPCPTC (Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana), de la Generalitat de Catalunya.

Altres novetats a destacar són el cartell de la present edició, dissenyat per la pradenca Montse Rocadembosch, i el DansalSolc, un espai per a totes les persones interessades en el ball i la dansa. Aquest s’ha iniciat el mes d’abril i es preveu que continuï fins el mes de juny, cada dijous a la sala polivalent de Prats de Lluçanès. S’hi poden aprendre danses dels Països Catalans i de la Mediterrània i també balls de parella.

Fira de Santa Creu i transhumància el primer cap de setmana

Diumenge se celebrarà la Fira de maig de Santa Creu de Joglars, que com és habitual està dedicada al tema de la transhumància. Els actes però relacionats amb aquesta activitat s’iniciaran el dissabte amb una caminada seguint un camí ramader entre Avinyó i Santa Creu de Joglars, amb un recorregut de 22 quilòmetres i acompanyats d’un ramat d’ovelles. Aquesta caminada, organitzada pel Grup de treball de transhumància del Solc, ha comptat amb la col·laboració del Centre Excursionista d’Avinyó i del Grup Ecologista  i de l’Ajuntament de la mateixa població. La inauguració del cicle es farà el mateix dia al vespre al local social de Santa Creu de Joglars i intervindrà Eva Boixadé, presidenta del Consorci i el Grup de Treball de Transhumància del Solc que presentaran la reedició del volum 0 dels Quaderns de Transhumància.

El diumenge també es farà la caminada entre Olost i Santa Creu de Joglars, i durant tot el matí es podrà veure una mostra d’oficis relacionats amb la transhumància i una de bestiar autòcton dels Països Catalans. A part de les parades de fira i dels artesans, hi haurà una xerrada-audiovisual sobre Races de gossos dels PPCC i una visita a la caldera de biomassa del Consorci del Lluçanès. Els Acordionistes del Solc seran els encarregats de l’animació musical i a més es podran visitar tres exposicions: El cicle del xai al Lluçanès, Mostra d’esquelles de la col·lecció del pastor pradenc Josep Carrera, i els dibuixos del Concurs infantil sobre la transhumància. Després del dinar i del bingo, a benefici de l’ADFO, hi haurà ball amb Arbre de Cabra i lliurament de premis del concurs de dibuix.

La transhumància donarà el tret de sortida al XVIè cicle Solc, música i tradició al Lluçanès
Enguany, se celebrarà la quinzena trobada de cantadores i cantadors

El XVIè cicle Solc, música i tradició al Lluçanès iniciarà les seves activitats d’aquí un mes amb un cap de setmana dedicat a la transhumància i centrat en la fira de Santa Creu de Joglars. Es farà una caminada seguint un dels antics camins ramaders d’Avinyó a Santa Creu de Joglars, hi haurà entre altres una mostra d’oficis relacionats amb els ramats ovins, xerrades, una exposició d’esquelles i una actuació musical amb Arbre de Cabra. Al llarg de tres mesos, fins el 3 d’agost, que es farà la cloenda a Oristà, s’aniran combinant a diferents poblacions del Lluçanès concerts i balls juntament amb altres activitats dinamitzadores del territori en col·laboració amb diferents comissions de festes, de veïns, parroquials, bastoneres i geganteres. Entre les actuacions musicals destacables de l’edició d’enguany hi ha la de Quico el Cèlio, el noi i el Mut de Ferreries a Santa Eulàlia de Puig-oirol el 12 de juliol i la de les Violines a Prats de Lluçanès el 26 del mateix mes. Com cada any hi haurà una programació variada en funció de les festes i es participarà en aplecs com Salselles, Santa Margarida (Perafita), la Pedra Dreta (Lluçà), fires com a Alpens, trobades de gegants a Sant Feliu Sasserra, trobada bastonera a Sant Bartomeu del Grau, festa de Sant Baldiri a Sant Boi de Lluçanès, solc d’allà-enllà a Olost o la revetlla de Sant Isidre a l’Alou. Aquest any es celebrarà també la quinzena trobada de cantadores i cantadors a la Torre d’Oristà, lloc on hi haurà una exposició commemorativa, tallers i altres activitats relacionades amb el cant.

El cartell d’aquesta setzena edició ha estat dissenyat per la pradenca Montse Rocadembosch. (LR)

Trobades per ballar danses

L’associació Solc, música I tradició al Lluçanès organitza unes trobades obertes setmanals per a tothom qui vulgui ballar danses dels Països Catalans o d’altres indrets de la Mediterrània. Aquesta proposta s’adreça a tothom, com diu el programa de convocatòria, ‘no cal saber ballar ni cal portar parella’, es tracta d’un espai, no taller ni curs, per gaudir de la dansa. Les trobades, gratuïtes, es faran els dijous, de 2/4 de 10 a 2/4 d’11 del vespre, a la Sala Polivalent. Aquesta proposta s’adreça a tothom, com diu el programa de convocatòria, ‘no cal saber ballar ni cal portar parella’, es tracta d’un espai, no taller ni curs, per gaudir de la dansa. Les trobades, gratuïtes, es faran els dijous, de 2/4 de 10 a 2/4 d’11 del vespre, a la Sala Polivalent.